Las Meninas comentades per Carla Ruíz i Laia Enrich

Las Meninas

Dades generals de l’obra

Las Meninas és un quadre que va ser pintat per Diego Da Silva Velázquez a l’any 1656. Va ser pintada a l’oli sobre llenç. Té unes mides de 318cm x 276cm. És un retrat amb figures humanes i té un autoretrat ja que apareix l’autor en el quadre.


Estil artístic

Està ambientat al s. XVII ja que surt pintada la Infanta Margarida i aparenta uns cinc anys, aquesta va néixer al 12 de juliol de l’any 1651. Però l’any exacte del qual es va pintar no està gaire clar i es tema de polèmica, ja que Velázquez surt retratat amb la Creu de l’Ordre de Santiago en el seu pit, honor que se li atorgà a l’any 1659.
Les característiques d’aquest quadre són pinzellades impressionistes fent els detalls amb el pinzell carregat.

Breu descripció

El quadre es diu Las Menines perquè les dames de companyia que estan al costat de la Infanta Margarida es diuen “menines” en portuguès.
Al primer pla podem observar un focus central de llum que entra per la finestra i enllumena al cinc personatges centrals, a l’esquerra tenim a Maria Agustina Sarmiento, oferint-li una safata de plata fent una reverència a la Infanta, que és el següent personatge i està mirant amb la seva mirada infantil al davant, on ens trobaríem nosaltres. Una mica més a la dreta trobem a l’altra menina, Isabel de Velasco, que també li està fent una reverència. La següent és Maribárbola, una nana d’orígen alemany que també ens mira, i finalitzant el plà tenim a Nicolasillo Pertusato, que també era un nan i era bastant entremaliat, ja que veiem a la pintura que li està donant una puntada de peu al gos que està davant seu.

Al segon pla, a la dreta, al costat de la finestra i envoltats per una penombra trobem a la dama Marcela Ulloa, encarregada de vigilar a les menines, i a la seva dreta trobem a un senyor sense identificar, però que servia a la cort.
A l’esquerra d’aquest mateix segon pla trobem un personatge bastant peculiar. Té un pinzell i una paleta amb pintures, i davant seu es veu la part del darrere d’un llenç, és a dir, es el mateix senyor Velázquez que dins del retrat de la Infanta, s’ha autoretratat.

Finalment, en un tercer pla trobem a José Nieto, aposentador de la cort. Està en el marc d’una porta que dóna a una altra habitació més il•luminada, està a les escales i no sabem ben bé si entra o se’n va.

Un altre element bastant diferent per a la pintura és a la paret, darrere de Velázquez. Trobem un mirall il•luminat que reflecteix les figures dels reis, per tant l’efecte òptic que crea és que ens faci imaginar que som nosaltres els reis, o que ens estigui pintant a nosaltres.

La habitació on és pintat aquest quadre és bastant àmplia i plena d’obres, per tant podria ser que estiguéssim a l’estudi del pintor.

Veláquez ha aconseguit un bon angle i bona profunditat, i sembla com si ens trobéssim en aquella sala. Per tant, podríem dir que es una molt bona obra d’aquest pintor, Diego Da silva Velázquez.