França, 1940 -1944.Marta Páez i Maria Cuenca

Abans de l’arribada d’Alemanya, a França van haver grans dificultats econòmiques.
Al juny de 1940 els alemanys van entrar a París. Un mes més tard els 569 representants de Paris es van reunir a Vichy per a votar a Mariscal Henri-Phillipe Petain. Desprès de votar, França va quedar constituïda per un govern.
Els assumptes de l’Estat eren dirigits per Pierre Laval, aquest només pensava en pagar els costos de l’estància d’’Alemanya el més ràpid possible. La relació entre Laval i Hitler eren cada vegada pitjor.
Milícies franceses, de caire feixista, volien donar suport al bàndol alemany a la segona guerra mundial per frenar la recuperació dels bàndols opositors al nazisme.
Petain va encapçalar la Revolució Nacional que va dur a terme una política nacionalista que rebutjava aquells que no estaven a favor del nacionalisme francès o tenien creences religioses diferents.
El govern de Vichy va emitir 26 lleis y 24 decrers en contra dels jueus.. Els jueus van ser identificats, aillats de la societat. Això va tenir lloc abans de que comencesis les deportacions a mitjats de l’any 1942. Però el principal per Vichy no van ser el jueus, ja que la policia francesa l’any 1943 va treballar amb els alemanys en contra dels comunistes, gaullistes y extrangers.
Entre els anys 1942 i 1943 van ser arrestats per la policia francesa 16 mil comunistes i gaullistes, 13 mil d’aquests van ser tancats en el velodrome de Vel D’Hiv.
10 mil francesos van ser voluntaris de la Divisió Carlomagno que es barallaria en els estapes ruses. L’altre mita de francesos van defensar la Cancilleria de Hitler a Berlín.
Més de 9000 perones sospitoses de colaborar, o gent culpada inocenment van ser assesnat abans de la Liberació. 1500 persones van ser jutjats i executats i més de 40000 van ser sentenciats a presó. Més de 25000 servidors públics van ser sensionats fortament.
A mitjans de 1943 unes 80000 dones franceses, habian reclamat a les autoristats alemanes, un reconeixement y beneficis de nacionalitt alemanya per als seus fills. A l’agost de 1944 la policia francesa es van rebelar en contra dels alemanys desprès d’haver colaborat amb ells durant anys. Com a càstig entre 10000 i 20000 dones, van ser acuades de colabracion i com a càstig van ser rapades y exposades al públic.
Despres de la guerra, Petain va ser condemant a mort per tal d’haver traicionat a la patria, va estar a condemnat a cadena perpètua, on va morir als 95 anys. Pierre Laval també va ser condemnat a mort.

En 1945, desprès de la liberació molts representats del govern de Vichy van regresar a ocupar llocs en el govern de De Gaulle.

Com a conclusió podem definir França entre els anys 1940 i 1944 com ocupada, colaboradora, forta, liberal, perseguida, i amb una gran purga dels perseguits per haver colaborat amb els alemanys desde 1940 i 1944.