La ocupació del Japó. Sandra Fraile i Isaac Giménez

El Japó va ser ocupat, per primera vegada, després de la Segona Guerra Mundial, concretament a finals d’agost del 1945, sense incidents. Fou ocupat pels americans i a més de la contribució, en part, d'Austràlia, l'Índia britànica, el Regne Unit i Nova Zelanda. L’administració del conflicte va romandre en mans del general MacArthur, el qual tenia l’objectiu de transformar el Japó en un nou model d’estat occidental. Com ja hem esmentat anteriorment, MacArthur va ésser el general encarregat de dirigir la invasió del Japó al novembre del 1945 i el que va fer canvis en l’àmbit polític. Aquests canvis polítics els podem estructurar en els següents tres apartats:
1) La reconstrucció econòmica i social
2) La reforma sociocultural, que és la que busca portar la cultura oriental cap al progrés, cap a l’occidental, mitjançant l’educació, és a dir, l’ensenyament per al poble respecte el món del militarisme.
3) I al 1946, es va establir una nova constitució i una monarquia parlamentària, així que l’emperador deixarà de ser d’origen diví i es transformarà en un símbol per la nació sense poder.

En altres paraules, MacArthur va establir un pla de reconstrucció que va convertir al Japó en una de les principals potències industrials a nivell mundial. I pel que fa al sistema polític, va establir un govern on la igualtat predominés, ja que d’aquesta manera podien votar tant homes com dones i que a més, fos liberal perquè permetria la llibertat d’expressió. Entenem doncs, que aquest general va ajudar a un Japó devastat per la Segona Guerra Mundial a reconstruir-lo, instituint en el seu progrés un govern democràtic i que els Estats Units, durant aquest període de temps, van mantenir un control ferm del Japó i supervisaren la seva reconstrucció, tot gràcies a que MacArthur va ser el líder del país des del 1945. És més, al 1946, el personal de MacArthur va redactar una nova Constitució pel Japó, la qual renunciava a la possibilitat de declarar de nou la guerra i reduïa de forma considerable el paper de l'Emperador. I aquesta Constitució encara és vigent avui dia. També va impulsar canvis en el Parlament de Japó, obligant-lo a adoptar plans de descentralització que van dividir a les grans companyies japoneses (Zaibatsu), i van promoure la creació dels primers sindicats de treballadors del país. Aquests plans de reconstrucció van alarmar a molts en els departaments de Defensa i a l’Estat dels Estats Units, ja que començaven a acreure que podrien generar un conflicte amb la intenció de convertir al Japó i la seva potència industrial en un fre per a l'expansió del comunisme Asiàtic.

Malgrat tot, algunes de les reformes de MacArthur, com les seves lleis laborals, van ser rescindides en 1948 quan el seu control unilateral del país va acabar a causa de les ingerències creixents del Departament d'Estat. Així que MacArthur va haver de retornar el poder al govern japonès en 1949, però va romandre en el país fins que va ser rellevat del càrrec de Cap Suprem al Japó per Harry S. Truman l’11 d'abril del 1951, data a més, on el president Truman va reemplaçar a MacArthur pel general Matthew Ridgway.

Finalment, aquest conflicte es va resoldre l’any 1951 amb el Tractat de San Francisco quan el general Douglas MacArthur i l’emperador Hirohito van iniciar una aliança política i alhora, una rivalitat econòmica. Aquesta aliança va fer tornar al Japó, la sobirania. I a més, fou on el Japó es va comprometre a no tornar a utilitzar la força i a que hi hagués la màxima seguretat possible en la seva terra, de la qual els Estats Units es van encarregar, sobretot a Oklihoma. En 1952 Japó era ja un estat sobirà, regit per la constitució que MacArthur havia redactat i defensat. Tot i això, cal dir que és del tot clar que els Japó va esdevenir una gran estratègia nord-americana durant les següents guerres contra Corea i Vietnam d’una manera d’allò més dràstica, ja que van utilitzar armes nuclears.