El desembarcament de Normandia. Martí Matute i Gerard Justo

Conegut com l’Operació Overlord, fou la invasió més important de la Segona Guerra Mundial i una de les més rellevants en la història bèl•lica.
La situació durant aquells cruents anys quaranta era desesperada ja que el bàndol feixista havia ocupat molts territoris i tot i que començava estar en declivi la força de combat era preocupant per al bàndol aliat. Les circumstàncies requerien una maniobra a gran escala per a canviar les tornes.
S’estava preparant des de feia dos anys i als ports de la costa oriental d’Anglaterra una flota preparada per a la invasió restava a la espera per a sortir a l’atac. El gruix de la invasió era un enorme contingent ideat pel General Dwight D. Eisenhower que constava de forces de terra (comandades pel general Montgomery), forces aèries (dirigides pel Bertram Ramsay) i forces navals (capitanejades per Leigh-Mallory).
Durant aquest període de preparació l’espionatge va prendre un paper clau en el conflicte ja que era vital que es confongués als alemanys del punt exacte del desembarcament, i tot i que Hitler ja patia per una invasió per la costa francesa des de feia un any, espies com Joan Pujol (Garbo – agent doble nazi) van crear una pantalla de fum per a que la defensa ideada pel General Erwin Rommel fos inefectiva.
Hitler, patint per la seguretat del territori ocupat va demanar a Rommel que portés a terme el que va ser el Mur Atlàntic, una línea fortificada al llarg de tota la costa del Canal de la Manega. Però per error es va fortificar excessivament la zona de Calais i els aliats van llençar la ofensiva al llarg de tota la costa normanda.
La matinada del 6 de juny de 1944 (Dia D), amb la marea baix i les condicions meteorològiques dubtosament òptimes (marc picada i pluja) després d’una llarga espera i falses alarmes van sortir d’Anglaterra la flota d’invasió, bombarders i divisions de paracaigudistes. Només tenien una oportunitat i per a netejar els 10km terra endins, els paracaigudistes van realitzar una funció clau la matinada del desembarcament ja que sense ells els alemanys haguessin pogut abastir la platja i el setge mai hagués estat fructífer. Acte seguit el gruix de l’exèrcit format per homes de diferents nacionalitats (Americans, Anglesos, Canadencs, Belgues etc.) es va repartir al llarg de tota la platja. Se li van donar noms clau als trossos de platja destinats a cada nació: Omaha, Utha, Gold, Juno i Sword.
La Batalla fou cruenta sobretot al sector d’Omaha on els americans van patir grans pèrdues.
La operació va ser un èxit i es va poder complir l’objectiu principal, es va establir un cap de pont ferm i des d’allà la campanya per a recuperar França i derrocar Alemanya havia començat.
Tot i l’èxit de la operació tots dos bàndols van patir un nombre molt elevat de baixes, els aliats 68.000 morts i els alemanys 150.000.
A partir d’aquí els aliats van poder avançar cap al centre. Una vegada consolidat una cap de platja entre els dies 7 i 18 de juny es va començar a desplegar el gruix de l’exèrcit cap el centre. Del 19 de juny al 23 de juliol es van prendre les ciutats franceses de Caen, St. Lô i Cherburg. Després d’un contratac alemany es va prendre París a finals d’Agost i els aliats van començar a preparar la operació aerotransportada més gran de la història militar per acabar d’ocupar el nord d’Europa.
La Operació Market-Garden que pretenia la captura dels territoris de Països Baixos i Holanda va ser un fracàs degut al mal abastiment de les tropes i el pla d’arribar a Berlín abans de Nadal va ser frustrat i finalment els aliats van estar en conflicte a Europa fins a la captura de Berlín a mitjans del 1945.