Es coneix amb el nom de Batalla d’Anglaterra aquell conflicte que es va dur a terme durant l’estiu i la tardor de 1940, entre la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) i la Força Aèria Britànica (Royal Air Force).
El nom prové d'un discurs pronunciat a la Cambra dels Comuns pel Primer Ministre Winston Churchill, durant el qual digué "La Batalla de França s'ha acabat. Crec que la Batalla d'Anglaterra està a punt de començar...".
La Batalla d’Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la major i més sostinguda operació de bombardeig realitzada fins a la data.
L’Alemanya Nazi aspirava a destruir les defenses aèries de Gran Bretanya i obligar al Regne Unit a abandonar la guerra, forçant un armistici o la rendició. El fracàs alemany es considera la seva primera gran derrota i un punt d’inflexió crucial en la guerra.
Si la campanya aèria hagués tingut èxit, hagués estat continuada per l’assat amfibi i aerotransportat sobre el Regne Unit previst a l’operació anomenada Lleó Marí. A mesura que el conflicte avançava, les activitats es van expandir a nivell estratègic.
Tant la Luftwaffe com la RAF atacaren les zones més importants a nivell polític per mitjà de tàctiques de bombardeig de terror.
A conseqüència de la superioritat de la Royal Navy sobre la Kriegsmarine, l’assat a les illes britàniques no va poder succeir, tot i la superioritat aèria de la Luftwaffe.
La Batalla d’Anglaterra arribà a la seva fi al maig de 1941, amb la retirada de les unitats de bombarders alemanys en preparació a l’operació Barbarroja, la campanya contra la Unió Soviètica iniciada al juny de 1941.
La Batalla d’Anglaterra es pot dividir en quatre fases. La primera es data entre el 10 de juliol i l’11 d’agost, on es van dur a terme les batalles del Canal conegudes amb el nom de Kanalkampf. La segona va del 12 al 23 d’agost, on l’àliga, Adlerangriff, assaltà els aeròdroms de la costa britànica. La tercera durà del 24 d’agost al 6 se setembre, i correspon a la fase més crítica de la batalla, quan la Luftwaffe atacà els camps d’aviació anglesos. La quarta i última batalla començà el 7 de setembre i durà fins al final del conflicte; és la que correspon als atacs diürns que es van dirigir contra les ciutats angleses.
Els principals comandants anglesos van ser Hugh Dowding, Keith Park, Trafford Leigh-Mallory i Richard Saul. Els alemanys van ser Hermann Göring, Albert Kesselring i Hugo Sperrle.
Ambdós bàndols van rebre suport internacional durant la batalla.
Les llistes d'honor de la Royal Air Force reconeixen a 574 pilots no britànics, d'un total de 3.000, que van realitzar sortides operatives amb unitats de la RAF entre el 10 de juliol i el 31 d'octubre de 1940. Aquest reconeixement inclou polonesos, neozelandesos, canadencs, txecoslovacs, belgues, australians, sud-africans, francesos, irlandesos i diversos voluntaris.
Per altre costat, Alemanya també va rebre suport, però només el d’Itàlia amb una unitat aeronàutica, la Regia Aeronautica.
Les conseqüències per Alemanya van ser especialmente negatives ja que va perdre més de 4.000 avions i 2.500 vides.
Entrades
La Batalla d'Anglaterra es va produir en l'any 1940 . El pla d'atac alemany a Gran Bretanya reveia atacar l'aviació anglesa per a després poder atacar els ports i el sistema de comunicacions durant dues setmanes, al cap de les quals s'avaluarien els danys per a decidir el futur de Lleó Marí. Aquest document escrit per les meves companyes resumeix en perectes condicions l'evolució del conflicte anglo-germànic.
ResponEliminaPol Domènech
El resum sobre la batalla d'Anglaterra, és bastant bo, ja que ens explica definidament els 4 punts més importants d'aquesta guerra, que comença el 1940 i fibalitza el maig de 1941.
ResponEliminaPer a mi l'unic que falta, coma a informació extra, seria la manera de preparar la guerra per part dels anglesso, ja que encara que és una illa, la van convertir en un forti inespucnable per als nazis.
Aquesta guerra ens mostra la força que pot tenir un terreny, encara que petit, però ben organitzar, ja que si Anglaterra no agués preparat bé la guerra, i tampoc agués comptat amb l'ajud de altres països, Alemanya s'agués convertit gairabé en el rei de més de mig món, però aquesta resistència va provocar la debilització de l'imperi alemany, i més important va suposar una pèrdua important per a l'exèrcit nazi.
anglaterra va fer un gran paper en la resistència, pero també va cometre moltes errades, en arribar tard en batalles, per exemple, sobretot quan fa ser aliat de paisos més dèbils.
ResponElimina