dilluns, 7 de juny del 2010

La ocupació de Noruega i Dinamarca. Albert Castéjón




En el transcurs de la Segona Guerra Mundial, el III Reich va ocupar els territoris de Dinamarca i Noruega, amb el que es coneix com a guerra llampec, un moviment estratègic i ràpid.
Després de la invasió de Polònia, França i Anglaterra es preparavan per a una nova guerra, mentre els alts mandataris nazis es preguntaven quin seria el seu següent moviment. La península escandinava disposava de recursos i de ports estratègics i en un futur conflicte contra l’URSS tindriren controlat el pas pel Bàltic entre els dos bàndols aliats.

Al 9 d’abril Hitler envaeix Dinamarca, trencant la neutralitat d’aquest país. El ministre de defensa danès creia que l’única despesa necessària seria el vigia que avisés de l’avenç alemany, ja que no tenien cap possibilitat de plantar cara a l’exèrcit de la Wehrmach. La mateixa matinada d’aquell dia Copenhaguen ja estava capturada.

La invasió de Noruega es va produir entre el 7 i 9 d’abril, pel Mar del Nord. Hitler va enviar diferents naus de la Kriegsmarine i la Luftwaffe i varis paracaigudistes. La Royal Air Force, es va donar compte de la quantitat de vaixells enviades i de que la invasió era imminent. Els objectius alemanys eren Narvik i Trondheim. El Regne Unit va fer un intent de frenar l’avenç perseguint la seva marina. A Noruega les tropes nòrdiques va resistir tot el que van poder, esperant ajuda aliada i es van produir diferents batalles navals, però al iniciar-se la invasió de França la flota anglesa es va retirar i finalment Noruega va caure.

Les baixes alemanyes van ser de 3800 morts i 1600 ferits, 100 avions, 3 creuers, 10 destructors i 6 submarins. Unes baixes teòricament baixes però considerables. La operació es va considerar un èxit i útil, però al final de la guerra, la presència de 400.000 soldats a Noruega va ser contraproduent, ja que haguessin estat més útils al front oriental o a Normandia.

Al que al principi va suposar ser un èxit, va acabar sent un error al final, que sumat a altres errors estratègics va comportar la derrota nazi.

1 comentari:

  1. Molt interessant la conquesta dels paísos nórdics i molt bon resum.
    Al cap i a la fi es veia necessari una conquesta d'aquests territoris ja que eren un punt estratègic clau per frenar l'avenç de l'URSS a partir del domini del mar Bàltic (d'aquesta manera s'aconseguia acabar amb les relacions comercials per la part occidental de Rússia).
    Una "anècdota" curiosa és l'actitut passiva de Dinamarca davant la conquesta d'Alemanya (tenint nomès un vigia com a "defensa").

    ResponElimina