El Setge de Leningrad. Adriana Díaz i Roser Esteve

El Setge de Leningrad, més conegut com Bloqueig de Leningrad va ser el setge alemany sobre la ciutat de Leningrad, actualment Sant Petersburg durant la Segona Guerra Mundial, convertint-se en el setge més llarg de la història. El pla alemany tenia el nom clau de Operation Nordlicht. Amb aquest setge el Mariscal Wilhelm Ritter von Leeb buscava conquerir ràpidament la ciutat, però els soviètics construïren una defensa al voltant de la ciutat, camuflant edificacions històriques. Van arribar a omplir tot el subsòl d'explosius per volar la ciutat si aquesta finalment era conquerida, incloent als enemics i a la població civil.
Hitler davant aquesta perspectiva va ordenar que s’assetges i es deixés morir la població de fam i fred. El setge s’estengué al voltant de 900 dies. Durant aquest temps, la població fou sotmesa a la lluita per la seva supervivència, on la falta d’aliments portà a una gran part de la població a sobreviure a base del canibalisme. Moltes famílies van morir de fam i fred a les seves cases. També, van acabar amb els animals de la ciutat. Els morta van superar els 2.200.000 fins l’alliberament de la ciutat.

Fortificacions i ofensiva alemanya
L'administració del Consell de Diputats de Leningrad decidí mobilitzar centenars de civils per la construcció de fortificacions. En total, havien 190 km de blocats de fusta, 700 km de trinxeres anti-tanc, 5.000 emplaçaments de terra i fusta i 25.000 km de trinxeres obertes construïts pels civils. Els bombardeigs alemanys van matar milers de civils a Leningrad. Tot i així, les tropes soviètiques del Front Nord-Oest van ser derrotades a les Repúbliques Soviètiques Bàltiques a finals de juny. El 10 de juliol, ambdues ciutats van ser conquerides i els alemanys van dirigir-se cap a Leningrad des de Narva, i des del sud-est i també cap al nord i sud del Llac Ilmen per tal d'aïllar Leningrad des de l'est i unir-se als finesos a la ribera est del Llac Ladoga. La darrera connexió ferroviària de Leningrad va ser anul•lada el 30 d'agost, quan els alemanys van arribar al Riu Neva. El setge de Leningrad començà formalment el 4 de setembre. El 8, la darrera connexió terrestre de l'assetjada ciutat va tancar-se quan els alemanys arribaren al Llac Ladoga.


(El Front Oriental a l'inici del Setge de Leningrad)
Subministraments
La primera reducció de subministraments va ser la del menjar, les racions es van veure reduïdes: els treballadors manuals tenien 600 grams de pa al dia; els empleats de l'estat, 400 grams, i els nens i la gent depenent, 300 grams al dia.
Durant el primer any del setge, la ciutat patí 5 reduccions de menjar, la darrera reducció deixà el consum diari a 250 grams pels obrers i 125 grams als civils. Els informes de canibalisme van començar a aparèixer a l'hivern, després de què tots els ocells, rates i mascotes fossin menjats pels supervivents. El racionament s'alivià quan molts jardins es convertiren en horts oberts a la ciutat al 1943.
L’electricitat i l’energia van dur al tancament de moltes fàbriques. Al novembre, tot el transport públic va tancat. L'ús de l'electricitat va ser prohibida a tot arreu, excepte al Quarter General de l'Estat Major General, els comitès de districtes, les bases de defensa aèria i en algunes altres institucions. Al final de setembre, els subministraments de carbó i petroli es van acabar: l'única opció per crear energia eren els arbres.
Els museus i palaus dels suburbis van ser destruïts i saquejats pels nazis. Només parts de les col•leccions d'art dels famosos palaus dels Tsars de les rodalies de la ciutat van ser evacuats a temps, mentre que part de les col•leccions eren emmagatzemades als soterranis de l'Hermitage fins al final de la guerra.

Contraofensiva soviètica

El setge continuà fins al gener de 1944. Un any abans començà una ofensiva dels Fronts de Leningrad i de Volkhov. Aquesta ofensiva començà el matí del 12 de gener de 1943. Després de combats ferotges, les unitats de l'Exèrcit Roig aconseguiren superar les poderoses fortificacions al sud del Llac Ladoga i, el 18 de gener, els fronts de Leningrad i Volkhov es van trobar, obrint un corredor per terra fins a la ciutat assetjada. Al gener de 1944, una ofensiva soviètica expulsà als alemanys del sud de la ciutat, finalitzant el setge. Finalment, a l'estiu de 1944, els finesos van ser expulsats fins a l'altra riba de la Badia de Vyborg i el riu Vuoksi.

Es van registrar un nombre total de pèrdues humanes durant els 29 mesos de setge d’un milió i mig. Prop d'1.300.000 persones van aconseguir escapar mitjançant les evacuacions (principalment a peu). Al final del setge, Leningrad era una "ciutat fantasma", amb centenars d'edificacions en runes i abandonades, i una població que havia passat de 3 milions a 700.000.
Les pèrdues econòmiques van causar danys incalculables als llocs històrics i centres culturals de la ciutat, sent part dels danys encara avui visibles.