Aquesta setmana hem parlat de nacionalisme, romanticisme i dels processos d'unificació d'Itàlia i Alemanya. Tots dos exemples de sengles tipus de nacionalisme; més liberal el primer i més autoritari i militarista el segon.
En aquests dos videos del professor Armand Figuera podem fer una repassada seguint el mapa de les annexions progressives dels territoris italians al Regne del Piemont i dels alemanys al Regne de Prússia fins a la formació de dos dels Estats més joves de l'Europa occidental.
http://www.sunion.net/professors/afiguera/powers_HMC/1rcredit_HMC/Uni_italia/Uni_italia.html
http://www.sunion.net/professors/afiguera/powers_HMC/1rcredit_HMC/uni_alemanya/uni_alemanya.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Aquest vídeo sobre la unificació d’Itàlia ens presenta en primera instància una breu introducció sobre com era la Itàlia anterior a la unificació.
ResponElimina- Primer ens parla sobre els diferents estats els quals formaven Itàlia (El Piemont, amb la dinastia dels Savoia.) Llombardia i Vèneto, que eren dos estats ocupats pels austríacs. Parma, Mòdena i Toscana que eren 3 ducats ubicats al centre d’Itàlia. (pertanyents als austríacs. Roma i els Estats Pontificis dominats pel Papa i El Regne de les dues Sicíles, en mans dels borbons absolutistes.
- Després ens fa una breu introducció sobre els objectius del Piemont(amb monarquia constintucional) per a assolir la unificació d’Itàlia.
- A continuació exposa les etapes de la unificació que s’esperaven dur a terme
- A la següent part del vídeo ens parla sobre les diferents guerres i batalles que es duren a terme per tal d’aconseguir el objectiu desitjat (Guerra contra Àustria, 1859). Piemont, principal estat per a la unificació aconsegueix mica en mica territoris com Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana. Més tard (amb la conquesta del Regne del Sud). Per últim l’annexió de Venècia el 1866 i el 1871 la de Roma.
Tot i haver fet l’examen aquest vídeo és de gran ajuda ja que està molt ben estructurat i sintetitzat. Trobo que és molt útil i productiu utilitzar aquest vídeo com a reforç a l’estudi de la matèria.
GALA BERTOLÍN CUADRADO
A continuació començaré a comentar el document de l’unificació d’Alemanya, que fou un procés polític que va començar al segle XIX produint l'agrupació en un únic estat dels 38 estats alemanys independents, econòmica i políticament.
ResponEliminaPodem dir que el procés comença amb la creació en el 1815 de la Confederació Alemanya on s’agrupaven tots els estat esmentats anteriorment. En el 1830 es crea una unió duanera amb un sistema econòmic únic, anomenat Zollverein. Alemanya podia tenia l’opció de ser unificada per dos grans estat, Prússia que es trobava al nord i Àustrica que es trobava al sud. Àustria,era un país amb escàs desenvolupament industrial, conservadora, proteccionista i empobrida per les despeses militars; tot el contrari de Prússia.
Va ser Prússia el país capdavanter en el procés d’unificació i va ser a partir de l’emperador Guillem I i Bismarck, canceller d’alemanya que va destacar per la seva agressiva política. Prússia va dur a terme tres guerres en aquest transcurs, la guerra contra Dinamarca (va aconseguir annexar els territoris de Schleswig i Holstein) la guerra conta Àustrica (van aconseguir la pau de Praga – provocar que Prússia unifiqués el nord – creació de la Confederació de l’Alemanya del nord i un pacte amb els estats del sud d’Alemanya que consistia en que si algú els hi ataqués s’unificarien, i va ser el cas, França va ser l’atacant)i la guerra de França ( Alsàcia i Lorena annexats de França).
Totes aquestes guerres van provocar que esglaó a esglaó Alemanya s’unifiqués i proclamés el II Raich a Versalles al 1871 sota el poder del canceller Otto von Bismarck.
Gracies a aquest document hem pogut comprendre millor aquest procés unificador.
Després d'haver vist els dos vídeos, els quals expliquen els processos d'unificació d'Itàlia i Alemanya, el que més m'ha sobtat ha estat el fet de que, en la presentació sobre Alemanya, el locutor no hagi assenyalat com Frederic Guillem IV, Rei de Prússia, va rebutjar la corona que el parlament de Frankfurt li va oferir, ja que aquest, no volia ser un rei liberal, és a dir, no volia compartir el poder amb el parlament, però, tot i així, existeix la paradoxa de que Prússia, una vegada imposada l'estratègia militar del canceller Otto von Bismarck, va ser la que va dirigir l'unificació d'Alemanya.
ResponEliminaUn altre punt interessant per a comentar, seria, parlant sobre el procés d'unificació d'Itàlia, el pacte que van signar França i el Piemont. Aquesta última zona, sota el domini Austríac, necessitava l'ajuda d'un estat fort per tal de poder independitzar-se dels austríacs.Va ser aleshores, quan el Piemont va demanar ajuda a França i van fer un pacte en el qual afirmaven ajudar-se mútuament per expulsar els austríacs i a canvi, el Piemont cediria a França els territoris de Savoia i Niça.
ARIADNA MANGA SUBIRÀ.