Informe Semanal: "El negocio del hambre"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta és una eina de comunicació per a compartir fotografies, videos, diapositives, articles i comentaris que ens permetin a tots plegats aproximar-nos de forma àgil i significativa als continguts de geografia i història de batxillerat i ciències socials de la ESO.
Entrades
temps i territori
Etiquetes
- CIÈNCIES SOCIALS (21)
- Ciències socials 1r d'ESO (5)
- Ciències socials 2n d'ESO (29)
- Ciències socials 3r d'ESO (14)
- Geografia (19)
- Història d'Espanya (8)
- Història del món contemporani (47)
- Orient Mitjà (1)
Arxiu del blog
-
►
2011
(46)
- ► de setembre (4)
-
►
2010
(36)
- ► de setembre (3)
Que fort! Jo crec que es molt trist que a dia d'avui encara hi hagi gent que es mori de gana. M'ha impactat molt allò que diu de que cada 5 minuts es mor un nen al mon per culpa de la fam. Jo creec que hauriem de fer algu la resta de paisos desenvolupats per evitar-ho, per lo menys a mi no m'inportaria pagar més diners mensuals o semanals que anesin destinats a aquest paisos i a mes a mes amb totes les persones que hi ha no ens sortiria tant car... Tan de bo o comensesin a fer ja perque com mes abans prenguin mesures menys nens moriran!!
ResponEliminaJudit Sostres.
Bé, ja se sabia que molta gent a l'Àfrica i a altres paisos del tercer o quart món moria de gana i que els diners enviats a aquests països, per a que intentin recuperar-se d'aquest gran malestar en quan a necessitats bàsiques, són absorbits pels caps d'estat per propi consum en autèntiques estupideses, com molta altra gent rica en aquest món.
ResponEliminaLa imatge del nen petit mamant llet d'un pit absolutament sec és el que més m'ha impactat del video.
El que trobo més fort de tot és que tantes preocupacions de la gent ara vinguin donades per la pujada dels impostos, per la necessitat de comprar un TDT per veure la televisió o inclús perquè ens hem tacat una camisa en el sopar d'empresa i no volem quedar malament davant dels companys. Aquesta gent que mor de gana no té aquestes preocupacions, ja que bastant que es poden preocupar per menjar, cosa que no està al seu abast decidir si tindran o no menjar, sinó nostre.
Al nostre voltant, i cada vegada a més gent, els hi comença a afectar la falta d'aliments per alimentar-se al no tenir treball a causa d'aquesta recent crisis que van patir els paisos desenvolupats i que va deixar a tanta gent en l'atur.
És una lluita que porta ja molts anys en viu i com els paisos no hi posin més de part seva, encara que s'hagin creat organitzacions no lucratives amb afan d'ajudar als més necessitats, sembla que aquesta lluita perdurarà durant molts segles i tantíssima gent continuarà morint de gana sense esperança de créixer sans.
Ruben Repiso