El desembarcament de Normandia. Martí Matute i Gerard Justo

Conegut com l’Operació Overlord, fou la invasió més important de la Segona Guerra Mundial i una de les més rellevants en la història bèl•lica.
La situació durant aquells cruents anys quaranta era desesperada ja que el bàndol feixista havia ocupat molts territoris i tot i que començava estar en declivi la força de combat era preocupant per al bàndol aliat. Les circumstàncies requerien una maniobra a gran escala per a canviar les tornes.
S’estava preparant des de feia dos anys i als ports de la costa oriental d’Anglaterra una flota preparada per a la invasió restava a la espera per a sortir a l’atac. El gruix de la invasió era un enorme contingent ideat pel General Dwight D. Eisenhower que constava de forces de terra (comandades pel general Montgomery), forces aèries (dirigides pel Bertram Ramsay) i forces navals (capitanejades per Leigh-Mallory).
Durant aquest període de preparació l’espionatge va prendre un paper clau en el conflicte ja que era vital que es confongués als alemanys del punt exacte del desembarcament, i tot i que Hitler ja patia per una invasió per la costa francesa des de feia un any, espies com Joan Pujol (Garbo – agent doble nazi) van crear una pantalla de fum per a que la defensa ideada pel General Erwin Rommel fos inefectiva.
Hitler, patint per la seguretat del territori ocupat va demanar a Rommel que portés a terme el que va ser el Mur Atlàntic, una línea fortificada al llarg de tota la costa del Canal de la Manega. Però per error es va fortificar excessivament la zona de Calais i els aliats van llençar la ofensiva al llarg de tota la costa normanda.
La matinada del 6 de juny de 1944 (Dia D), amb la marea baix i les condicions meteorològiques dubtosament òptimes (marc picada i pluja) després d’una llarga espera i falses alarmes van sortir d’Anglaterra la flota d’invasió, bombarders i divisions de paracaigudistes. Només tenien una oportunitat i per a netejar els 10km terra endins, els paracaigudistes van realitzar una funció clau la matinada del desembarcament ja que sense ells els alemanys haguessin pogut abastir la platja i el setge mai hagués estat fructífer. Acte seguit el gruix de l’exèrcit format per homes de diferents nacionalitats (Americans, Anglesos, Canadencs, Belgues etc.) es va repartir al llarg de tota la platja. Se li van donar noms clau als trossos de platja destinats a cada nació: Omaha, Utha, Gold, Juno i Sword.
La Batalla fou cruenta sobretot al sector d’Omaha on els americans van patir grans pèrdues.
La operació va ser un èxit i es va poder complir l’objectiu principal, es va establir un cap de pont ferm i des d’allà la campanya per a recuperar França i derrocar Alemanya havia començat.
Tot i l’èxit de la operació tots dos bàndols van patir un nombre molt elevat de baixes, els aliats 68.000 morts i els alemanys 150.000.
A partir d’aquí els aliats van poder avançar cap al centre. Una vegada consolidat una cap de platja entre els dies 7 i 18 de juny es va començar a desplegar el gruix de l’exèrcit cap el centre. Del 19 de juny al 23 de juliol es van prendre les ciutats franceses de Caen, St. Lô i Cherburg. Després d’un contratac alemany es va prendre París a finals d’Agost i els aliats van començar a preparar la operació aerotransportada més gran de la història militar per acabar d’ocupar el nord d’Europa.
La Operació Market-Garden que pretenia la captura dels territoris de Països Baixos i Holanda va ser un fracàs degut al mal abastiment de les tropes i el pla d’arribar a Berlín abans de Nadal va ser frustrat i finalment els aliats van estar en conflicte a Europa fins a la captura de Berlín a mitjans del 1945.

La batalla d’Àfrica. L’Alamein. Alba Pérez i Miriam Sánchez

La Batalla del Alamein es refereix a dues batalles entre Gran Bretanya i Alemany lliurades en 1942 en el Alamein, Egipte, durant la Segona Guerra Mundial. Una d’elles, la segona, al sud de el Alamein,. Era una batalla de la Campanya del Desert Occidental.

Aquesta batalla va estar dividida en dues; la primer Batalla de l’Alamein va començar l’1 de Juliol fins al 27 d’aquest mateix mes l’any 1942.L'avanç del Afrikakorps va ser detingut pels britànics.
I la segona batalla de l’Alamein va tenir lloc el 23 d’octubre al 3 de Novembre del 1942. On les línies defensives del Afrikakorps van ser trencades pels britànics.
En la batalla que va començar l’1 de Juliol van lluitar les forces de l’Eix, comandades per Edwin Rommel, i les forces aliades en mans de Claude Auchinleck. I en la batalla del 23 d’octubre els principals comandants eren Edwin Rommel a l’igual que a la primera i a més Bernard Montgomery.

En la tardor de 1942, durant la campanya d'Àfrica del Nord de la Segona Guerra Mundial, després de la batalla de Tobruk, favorable als alemanys, va tenir lloc la batalla del Alamein, que va inclinar la balança a favor dels britànics i dels seus aliats. D'una banda, Erwin Rommel, va estar al capdavant del bàndol alemany; per una altra, el general Bernard Law Montgomery comandó fins a la victòria final al VIII Exèrcit britànic.
Al Juliol de 1942, a l’Afrika Korps i el seu suport italià en mans del General Edwin Rommel havia infligit unes derrotes de les forces britàniques a Gazala, avançant cada cop més fins a Egipte. En aquell moment, només el VIII Exèrcit Britànic va interposar-se entre el Canal de Suez i les forces alemanyes. Tot i així a part de portar tantes victòries, la situació per l’Afrika Korps era crítica, tenia molts subministres però li feia falta més reforços mentre que els aliats rebien cada dia tropes de l’Índia. Amb el temps en la seva contra, Rommel va decidir utilitzar l’impuls de la victòria i van continuar l’atac contra els britànics. Mentre els britànics s’havien retirat fins el poble de l’Alamein, ja que degut a que 60km del Sur es trobava en la depressió de Quattara. Al final, al mes de Juliol, els britànics van aconseguir detenir els alemanys, que van haver de parar-se per organitzar-se.

Pearl Harbor. Gala Bertolín i Carla Rey

L’atac a Pearl Harbor va ser un atac aeri provocat per Armada Imperial Japonesa el 7 de desembre de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Pearl Harbor, era una base nord-americana situada a Hawaii. Els Estats Units no estaven participant a la guerra, tot i així aquest atac va ser el detonant de la Guerra del Pacífic i de que els Estats Units decidissin participar a la Segona Guerra Mundial.
L’objectiu d’aquest atac era neutralitzar la flota enemiga per un llarg temps, amb l’objectiu d’ocupar les colònies occidentals en el sud est d’Àsia, per poder trencar el bloqueig econòmic al que Japó estava sent sotmès des de l’any anterior. Un cop debilitats E.E.U.U., Japó buscaria negociar la pau. Encara que l’Imperi japonès va sortir victoriós en l’acció , no va poder obtenir una victòria decisiva.

L’atac va destruir a 13 vaixells de guerra i 188 aeronaus, va deixar a 2403 militars i 68 ciutadans estadounidencs morts. Tot i així, els tres portaavions estaodounidencs de la Flota del Pacífic no estaven en el port i per tant, no van ser atacats. La flota dels Estats Units en el Pacífic va trigar en recuperar-se de sis mesos a un any. Degut a tot això els japonesos van perdre 64 efectius, és a dir, soldats, armes etc.


Després de l’atac, el president Delano Roosevelt va declarar la guerra al Japó amb el Regne Unit l’any 1941 i quatre dies desprès, Hitler amb Itàlia van declarar la guerra als Estats Units aquell mateix any. L’opinió pública estadoundinenca va veure l’atac com una traïció, i la força asiàtica va perdre el recolzament popular, que es va posar a favor de la guerra contra les Potencies del Eix, es refereix als pactes firmats entre Alemanya i Itàlia abans de la Segona Guerra Mundial, als que també es va afegir Japó una vegada començada la guerra.

L’energia nuclear colpeja amb força les ciutats de Hiroshima i Nagasaki. Sara Reyes i Ariadna Manga

El 3 d’agost de 1945 el actual president dels Estats Units, Harry Truman, va donar llum verda al llançament de les bombes atòmiques a Niigata, Kokura, Hiroshima i Nagasaki. Però no va ser fins el 6 d’agost del mateix any que les darreres ciutats esmentades van veure’s envoltades de fum, pols densa, cendres, 4000ºC i 240.000 morts.
El fet es va desenvolupar durant el marc històric de la Segona Guerra Mundial, on les tensions entre les principals potències s’agreujava per moments.
Estats Units buscava la rendició total del Japó- abans de que el comunisme imperes en la regió-. A més a més la possessió d’una arma tan massiva situaria als Estats Units al capdavant de les nacions mundials i li atorgaria un posició dominant.
Aquesta lluita pel poder militar acabaria desembocant en un conflicte de gran magnitud entre Rússia i els Estats Units: La Guerra Freda.
La memòria de Pearl Harbour va servir de justificació, ja que els japonesos van atacar el port inesperadament el 7 de desembre de 1941, produint l’enfonsament de 19 vaixells americans i la mort de 2400 soldats i mariners. A més a més, tan el president Truman com

l’exèrcit i la resta de membres del govern recolzaven la missió atòmica sobre Japó al•legant que la guerra s’acabaria més ràpid i hi haurien el mateix nombre de morts.
Aleshores tot estava enllestit pel gran atac.
A les 8:15 l’avió Enola Gay pilotat per Paul Tibblets, va precipitar la bomba atòmica Little boy- nom en clau-, sobre Hiroshima. Un soroll ensordidor va marcar l’instant de la explosió, seguit d’un resplendor que va il•luminar el cel.
Tokio, localitzat a 700 km de distància, va perdre el contacte amb la ciutat, inundada d’un silenci absolut. Per aquesta raó van enviar tropes de reconeixement per informar sobre què havia succeït.
Després d’aquest bombardeig els americans esperaven impacients la rendició immediata del Japó, fet que no es va produir. Per això els Estats Units van tornar a demostrar la seva hegemonia davant del món amb el llançament d’una segona bomba atòmica.
La destinació aquest cop era Nagasaki. El 9 d’agost, a les 11:02 del matí, l’espectacle nuclear es va repetir. L’avió B-29, “Bock’s car”, va llençar la bomba Fat Boy, amb un efectes més devastadors que l’anterior.
Cinc dies més tard, els japonesos van rendir-se incondicionalment davant les forces americanes. Amb això, la Segona Guerra Mundial, que va començar al 1939 arribà a la seva fi.
Actualment encara romanen seqüeles del que va succeir en la memòria de tots els ciutadans del món i especialment, en la dels habitants de Hiroshima i Nagasaki.

http://www.youtube.com/watch?v=SJ13nr8BOEk

Campanya d'Itàlia. Georgina Frias i Andrea Perea

Campanya d’ Itàlia
La Campanya d'Itàlia són les operacions aliades en Itàlia durant la Segona Guerra Mundial des de 1943 fins al final de la guerra. El Quarter General Conjunt Aliat (AFHQ) era el responsable operacional per totes les operacions aliades a la Mediterrània, i planejà i comandà la invasió de Sicília i la campanya a la Itàlia continental fins a la rendició de les forces alemanyes a Itàlia al maig de 1945.
Tot va començar amb la invasió Aliada de Sicília, també conegut amb el nom de Operació Husky va ser una campanya de la Segona Guerra Mundial, en la que els Aliats van conquerir l' illa de Sicília a l' Eix. S' inicià la nit del 9 de juliol de 1943, i finalitzà el 17 d' agost. Va ser la major operació amfíbia de la guerra en termes de quantitat d' homes desembarcats. Estratègicament, Husky va aconseguir els objectius previstos. Les forces navals i aèries de l' Eix van ser expulsades de la illa; van obrir-se les rutes navals de la Mediterrània i el dictador italià Benito Mussolini va ser expulsat del poder. Finalment, va obrir el camí per a la Invasió aliada d' Itàlia.
Després van seguir amb la invasió de l’ Itàlia continental forces del 8è Exèrcit britànic van desembarcar a la bota italiana el 3 de setembre de 1943 a l' Operació Ciutat de la Badia. El govern italià es rendí el 8 de setembre, però els alemanys es van preparar per defendre's sense el seu ajut. El 9 de setembre, forces del 5è Exèrcit americà van desembarcar trobant-se una gran resistència alemanya a Salerno a l'Operació Allau, juntament amb tropes britàniques que desembarcaven a Tàrent en l' Operació Pallassada, que gairebé no es va trobar oposició. Hi havia una esperança amb la rendició del govern italià, amb la retirada dels alemanys cap al nord, a l' hora que Hitler es convencia de què Itàlia era estratègicament sense importància. El 8è Exèrcit va poder fer un progrés relativament senzill cap a la costa est, capturant el port de Bari i els importants aeròdroms als voltants de Foggia. Al nord, el 10è Exèrcit alemany no va rebre reforços i es va veure incapaç d' aturar els desembarcaments a Salerno. El principal esforç aliat a l' oest inicialment es centrà al port de Nàpols. Nàpols s'havia escollit donat que era el port situat més al nord dins del radi d'acció dels caces que operaven des de Sicília.
Mentre que els Aliats es desplaçaven cap al nord, el terreny incrementava la seva dificultat, amb una successió de rius ràpids i altes muntanyes, la qual cosa afavoria la defensa.

Franquisme

Franquisme

View more presentations from joanramon72.

Agenda 21

AGENDA 21



1. Busca a la pàgina http://www.bcn.es/agenda21/A21_AGENDA.htm
l’origen dels plans de treball anomenats Agenda 21. Que et sembla que vol dir pensar globalment i actuar localment?

2. Visita la pàgina http://www.bcn.es/agenda21/10_Objectius.htm i resumeix els objectius de l’Agenda 21tot justificant la necessitat d’assolir-los.


3. Busca a http://www.bcn.es/agenda21/El_cami_recorregut/El_cami_recorregut.htm informació sobre Aalborg i els principis de la sostenibilitat en els sistemes urbans.


4. Fes una llista dels impactes produïts per la ciutat en el medi a partir d’aquest esquema http://www.bcn.es/agenda21/Diagnosi/fisiologia/fluxos_1.htm


5. Clica aquí http://www.bcn.es/agenda21/Diagnosi/entorn/entorn.htm i digues què és i com es mesura la petjada ecològica d’una ciutat.

6. Quins impactes produeix la mobilitat segons aquesta pàgina http://www.bcn.es/agenda21/Diagnosi/fisiologia/fisiologia.htm#La%20mobilitat%20i%20el%20transport ?

7. Pren nota dels temes que tracta l’agenda 21 i digues com s’estructuren després de navegar una mica partint d’aquesta pàgina: http://www.bcn.es/agenda21/index_document.htm